A continuació comparteixo algunes reflexions sobre el procés de redacció del TFM:

En el meu cas es tracta d’una recerca quantitativa sobre com els docents de les Illes Balears usen les eines digitals en el seu dia a dia i si aquests usos es relacionen amb el seu nivell de certificació del Marc de Referència en Competència Digital (MRCDD).

Partint de la lectura de Boote i Beile (2005), he entès que una bona revisió de la literatura no és una acumulació de cites. En aquest sentit, m’he esforçat a construir un marc teòric que no només descrigui models com el DigCompEdu o el MRCDD, sinó tota la investigació existent que els relaciona amb la pràctica real als centres educatius. Aquesta em va obligar a revisar què entenem realment per competència digital docent i fins a quin punt els models teòrics encaixen amb la realitat dels mestres d’educació primària.

També he valorat la importància de tenir criteris clars a l’hora d’avaluar la qualitat de la revisió, com ara la cobertura, la profunditat o l’estructura argumentativa, que Boote i Beile (2005) destaquen com a essencials. Aquest enfocament m’ha ajudat a millorar la selecció i organització de les fonts, i a fugir de la temptació de construir un text excessivament descriptiu. Malgrat això, reconec que encara hi ha marge de millora pel que fa a l’articulació crítica de les diferents línies de recerca. En una versió futura del TFM, m’agradaria aprofundir més en el contrast entre models internacionals i el marc normatiu estatal i autonòmic. A més, seria convenient incorporar fonts més recents sobre polítiques educatives digitals per actualitzar el marc contextual.

Gràcies a la lectura de Rapanta (2023), he pres consciència de com d’important és l’escriptura acadèmica. Les cinc regles d’or que proposa han estat un punt de referència en la redacció del meu TFM. Per exemple, he revisat els capítols per assegurar-me que cada secció respongui a una intenció comunicativa clara, que hi hagi fluïdesa argumentativa i que els apartats no siguin compartiments estancs.

També he procurat que la meva veu com a investigadora docent aparegués amb més claredat, tal com recomana l’autora. Encara que sovint he sentit el pes de la rigidesa formal, he volgut evitar una redacció impersonal, buscant un equilibri entre la distància analítica i la implicació professional. Tot i això, un dels aspectes que podria millorar seria la cohesió global del text: hi ha passatges en què la transició entre apartats no és tan fluida com hauria de ser, i caldria treballar més la revisió final per garantir la coherència discursiva. De fet, una autoavaluació seguint els criteris de Rapanta (2023) m’ha permès identificar la necessitat de reforçar l’ús de connectors i transicions per millorar la llegibilitat global del treball.

L’anàlisi de l’article de Kizilcec et al. (2017) a partir dels criteris de Bennett et al. (2011) em va permetre adoptar una mirada més exigent sobre la qualitat de la presentació del meu propi treball. Aplicar aquests criteris —com ara la transparència metodològica, la justificació de les decisions preses, la claredat dels resultats o les consideracions ètiques— m’ha ajudat a revisar amb més cura diversos aspectes del TFM.

En el meu cas, la mostra participant no va ser seleccionada a través de criteris preestablerts, sinó que es va constituir a partir de la difusió oberta del qüestionari entre docents d’educació infantil i primària. Aquest plantejament implica certes limitacions pel que fa a la representativitat i el control de variables. Aplicar els criteris de Bennett et al. (2011) em va fer més conscient de la necessitat d’explicitar aquestes limitacions en la redacció final i de justificar la tria d’aquest enfocament en funció dels objectius del treball.

A més, he revisat la manera com present els resultats per tal que siguin més clars i accessibles. Inicialment, alguns gràfics i taules no facilitaven la lectura. A partir d’aquesta reflexió, he treballat per millorar la visualització de les dades mitjançant gràfics més intuïtius i una explicació més detallada dels resultats obtinguts, destacant les tendències rellevants.

Finalment, m’agradaria indicar que treballar amb Folio ha estat una experiència ambivalent. He intentat usar-lo de manera freqüent, amb entrades més enllà de les obligatòries per deixar evidència de tot el procés de recerca i de la feina feta, però la realitat és que ha sigut una eina poc aprofitada, malgrat que reconec que és útil per documentar el procés i fer visibles les passes fetes.

Recursos clau per al TFM

A més de la bibliografia teòrica sobre competència digital docent (DigCompEdu, MRCDD, Area, Gisbert, etc.), destacaria:

• Guies metodològiques: com les recomanacions de la UOC sobre l’estructura del TFM.

• Textos de reflexió acadèmica:

  • Boote, D. N., & Beile, P. (2005). Scholars before researchers: On the centrality of the dissertation literature review in research preparation. Educational Researcher, 34(6), 3–15. https://doi.org/10.3102/0013189X034006003

  • Bennett, R. E., Braeken, J., & von Davier, A. A. (2011). Assessing complex general skills with construct-centered assessments. Journal of Educational Measurement, 48(1), 1–18. https://doi.org/10.1111/j.1745-3984.2010.00127.x

  • Kizilcec, R. F., Pérez-Sanagustín, M., & Maldonado, J. J. (2017). Revisiting dropout in online learning: A longitudinal analysis of MOOC learner pathways. In Proceedings of the Seventh International Learning Analytics & Knowledge Conference (LAK ’17) (pp. 70–79). https://doi.org/10.1145/3027385.3027422

  • Rapanta, C. (2023). How to write academically: Five golden rules for researchers. Springer.

• Eines d’anàlisi estadística: JASP i les plantilles d’interpretació de resultats.

• Material elaborat durant l’assignatura: reptes, esquemes i quadres de criteris.

• Altres entrades al Folio durant el procés de redacció del TFM.