Publicat per

Reflexions sobre la redacció del TFM

Publicat per

Reflexions sobre la redacció del TFM

A continuació comparteixo algunes reflexions sobre el procés de redacció del TFM: En el meu cas es tracta d’una recerca quantitativa sobre com els docents de les Illes Balears usen les eines digitals en el seu dia a dia i si aquests usos es relacionen amb el seu nivell de certificació del Marc de Referència en Competència Digital (MRCDD). Partint de la lectura de Boote i Beile (2005), he entès que una bona revisió de la literatura no és una…
A continuació comparteixo algunes reflexions sobre el procés de redacció del TFM: En el meu cas es tracta d’una…

A continuació comparteixo algunes reflexions sobre el procés de redacció del TFM:

En el meu cas es tracta d’una recerca quantitativa sobre com els docents de les Illes Balears usen les eines digitals en el seu dia a dia i si aquests usos es relacionen amb el seu nivell de certificació del Marc de Referència en Competència Digital (MRCDD).

Partint de la lectura de Boote i Beile (2005), he entès que una bona revisió de la literatura no és una acumulació de cites. En aquest sentit, m’he esforçat a construir un marc teòric que no només descrigui models com el DigCompEdu o el MRCDD, sinó tota la investigació existent que els relaciona amb la pràctica real als centres educatius. Aquesta em va obligar a revisar què entenem realment per competència digital docent i fins a quin punt els models teòrics encaixen amb la realitat dels mestres d’educació primària.

També he valorat la importància de tenir criteris clars a l’hora d’avaluar la qualitat de la revisió, com ara la cobertura, la profunditat o l’estructura argumentativa, que Boote i Beile (2005) destaquen com a essencials. Aquest enfocament m’ha ajudat a millorar la selecció i organització de les fonts, i a fugir de la temptació de construir un text excessivament descriptiu. Malgrat això, reconec que encara hi ha marge de millora pel que fa a l’articulació crítica de les diferents línies de recerca. En una versió futura del TFM, m’agradaria aprofundir més en el contrast entre models internacionals i el marc normatiu estatal i autonòmic. A més, seria convenient incorporar fonts més recents sobre polítiques educatives digitals per actualitzar el marc contextual.

Gràcies a la lectura de Rapanta (2023), he pres consciència de com d’important és l’escriptura acadèmica. Les cinc regles d’or que proposa han estat un punt de referència en la redacció del meu TFM. Per exemple, he revisat els capítols per assegurar-me que cada secció respongui a una intenció comunicativa clara, que hi hagi fluïdesa argumentativa i que els apartats no siguin compartiments estancs.

També he procurat que la meva veu com a investigadora docent aparegués amb més claredat, tal com recomana l’autora. Encara que sovint he sentit el pes de la rigidesa formal, he volgut evitar una redacció impersonal, buscant un equilibri entre la distància analítica i la implicació professional. Tot i això, un dels aspectes que podria millorar seria la cohesió global del text: hi ha passatges en què la transició entre apartats no és tan fluida com hauria de ser, i caldria treballar més la revisió final per garantir la coherència discursiva. De fet, una autoavaluació seguint els criteris de Rapanta (2023) m’ha permès identificar la necessitat de reforçar l’ús de connectors i transicions per millorar la llegibilitat global del treball.

L’anàlisi de l’article de Kizilcec et al. (2017) a partir dels criteris de Bennett et al. (2011) em va permetre adoptar una mirada més exigent sobre la qualitat de la presentació del meu propi treball. Aplicar aquests criteris —com ara la transparència metodològica, la justificació de les decisions preses, la claredat dels resultats o les consideracions ètiques— m’ha ajudat a revisar amb més cura diversos aspectes del TFM.

En el meu cas, la mostra participant no va ser seleccionada a través de criteris preestablerts, sinó que es va constituir a partir de la difusió oberta del qüestionari entre docents d’educació infantil i primària. Aquest plantejament implica certes limitacions pel que fa a la representativitat i el control de variables. Aplicar els criteris de Bennett et al. (2011) em va fer més conscient de la necessitat d’explicitar aquestes limitacions en la redacció final i de justificar la tria d’aquest enfocament en funció dels objectius del treball.

A més, he revisat la manera com present els resultats per tal que siguin més clars i accessibles. Inicialment, alguns gràfics i taules no facilitaven la lectura. A partir d’aquesta reflexió, he treballat per millorar la visualització de les dades mitjançant gràfics més intuïtius i una explicació més detallada dels resultats obtinguts, destacant les tendències rellevants.

Finalment, m’agradaria indicar que treballar amb Folio ha estat una experiència ambivalent. He intentat usar-lo de manera freqüent, amb entrades més enllà de les obligatòries per deixar evidència de tot el procés de recerca i de la feina feta, però la realitat és que ha sigut una eina poc aprofitada, malgrat que reconec que és útil per documentar el procés i fer visibles les passes fetes.

Recursos clau per al TFM

A més de la bibliografia teòrica sobre competència digital docent (DigCompEdu, MRCDD, Area, Gisbert, etc.), destacaria:

  • Guies metodològiques: com les recomanacions de la UOC sobre l’estructura del TFM.

  • Textos de reflexió acadèmica:

    • Boote, D. N., & Beile, P. (2005). Scholars before researchers: On the centrality of the dissertation literature review in research preparation. Educational Researcher, 34(6), 3–15. https://doi.org/10.3102/0013189X034006003

    • Bennett, R. E., Braeken, J., & von Davier, A. A. (2011). Assessing complex general skills with construct-centered assessments. Journal of Educational Measurement, 48(1), 1–18. https://doi.org/10.1111/j.1745-3984.2010.00127.x

    • Kizilcec, R. F., Pérez-Sanagustín, M., & Maldonado, J. J. (2017). Revisiting dropout in online learning: A longitudinal analysis of MOOC learner pathways. In Proceedings of the Seventh International Learning Analytics & Knowledge Conference (LAK ’17) (pp. 70–79). https://doi.org/10.1145/3027385.3027422

    • Rapanta, C. (2023). How to write academically: Five golden rules for researchers. Springer.

  • Eines d’anàlisi estadística: JASP i les plantilles d’interpretació de resultats.

  • Material elaborat durant l’assignatura: reptes, esquemes i quadres de criteris.

  • Altres entrades al Folio durant el procés de redacció del TFM.

Debat0el Reflexions sobre la redacció del TFM

No hi ha comentaris.

Publicat per

Reflexió sobre el TFM – R4

Publicat per

Reflexió sobre el TFM – R4

Al llarg del semestre he anat desenvolupant el meu Treball Final de Màster (TFM), centrat en l’anàlisi de les xarxes socials (especialment TikTok i Instagram) i el seu impacte en la construcció d’identitat i desigualtats de gènere entre adolescents. El projecte parteix d’una metodologia mixta i s’ha articulat a través d’una anàlisi de qüestionaris a l’alumnat i entrevistes a professorat de secundària. El seminari ha estat un espai clau per anar repensant els objectius, la coherència interna i la fonamentació…
Al llarg del semestre he anat desenvolupant el meu Treball Final de Màster (TFM), centrat en l’anàlisi de les…

Al llarg del semestre he anat desenvolupant el meu Treball Final de Màster (TFM), centrat en l’anàlisi de les xarxes socials (especialment TikTok i Instagram) i el seu impacte en la construcció d’identitat i desigualtats de gènere entre adolescents. El projecte parteix d’una metodologia mixta i s’ha articulat a través d’una anàlisi de qüestionaris a l’alumnat i entrevistes a professorat de secundària. El seminari ha estat un espai clau per anar repensant els objectius, la coherència interna i la fonamentació del treball.

Una de les primeres accions rellevants del procés va ser la definició clara del problema de recerca i els objectius específics. Tenia clar que volia investigar l’experiència digital de l’alumnat des d’una perspectiva crítica, però va ser a partir del treball de revisió bibliogràfica que vaig poder concretar millor els enfocaments teòrics i metodològics que ho sustenten.

Inspirada pels criteris de qualitat que proposen Boote & Beile (2005), vaig posar èmfasi a situar el meu TFM dins un debat actual i multidisciplinari, que combina educació, sociologia i estudis de gènere. Vaig construir el marc teòric partint d’un nivell general —alfabetització digital, desigualtats socials, adolescència— fins arribar a l’impacte específic de les xarxes socials en la reproducció d’estereotips i la socialització de gènere. Vaig tenir molt en compte la necessitat d’incloure fonts contrastades, recents i diverses: tant informes institucionals (com els de la UNESCO o la Fundació Bofill) com literatura acadèmica internacional.

La reflexió sobre el text de Rapanta (2023) em va ajudar a millorar l’estructura argumentativa i la claredat de la redacció. He intentat que el text sigui coherent, amb transicions clares i una redacció fluida. Tot i això, una de les dificultats ha estat evitar la repetició de continguts o la sobrecàrrega de cites. He après que una bona revisió teòrica no és només un recull, sinó una posició intel·lectual sostinguda i connectada amb l’objectiu del treball.

Durant el procés, he après a revisar amb esperit crític alguns apartats que havia escrit inicialment però que no afegien valor al fil argumental. L’exercici de llegir i comentar altres treballs (com la tesi analitzada al llarg del semestre) m’ha ajudat a detectar fragments redundants, estructures poc funcionals o l’excés de generalitzacions. Un aspecte que he volgut treballar especialment és el llenguatge inclusiu i precís, en coherència amb el tema del TFM.

En relació amb la metodologia, la lectura del text de Bennett et al. (2011) em va fer adonar de la importància de descriure amb claredat els instruments i el procediment, especialment en un treball amb component quantitatiu. En el meu cas, vaig dissenyar un qüestionari digital per a l’alumnat i un guió d’entrevistes per al professorat, validats a través d’una prova pilot. Vaig tenir cura en explicar les condicions d’aplicació, el consentiment informat i les estratègies d’anàlisi.

He integrat recursos visuals com gràfics de resultats i taules de síntesi que ajuden a donar solidesa i llegibilitat a les dades recollides. Així mateix, he afegit un annex amb els instruments i un altre amb taules de resultats, per garantir transparència i traçabilitat.

Un dels punts que m’ha fet créixer com a investigadora ha estat aprendre a justificar les decisions metodològiques i reconèixer les limitacions del meu enfocament. Per exemple, tot i que la mostra és representativa dins el meu context, no permet fer generalitzacions externes. També he detectat la necessitat d’ampliar la perspectiva interseccional en futurs estudis, tenint en compte altres variables com l’origen cultural o la classe social.

Finalment, la plataforma Folio m’ha estat útil per documentar el procés i recuperar reflexions de fases prèvies. Tot i que a vegades la visualització dels continguts és poc àgil, valoro haver disposat d’un espai on articular idees, ordenar lectures i tenir un arxiu viu del TFM.

He complementat el treball amb fonts com:

  • UNESCO (2019, 2020, 2021): educació i igualtat de gènere en entorns digitals.

  • Instituto Nacional de Ciberseguridad (2023): adolescents i riscos digitals.

  • Boote & Beile (2005), Rapanta (2023) i Bennett et al. (2011): guies per a la qualitat acadèmica.

  • Dades i informes sobre joventut i xarxes socials a Catalunya.

Debat0el Reflexió sobre el TFM – R4

No hi ha comentaris.