Al llarg del semestre he anat desenvolupant el meu Treball Final de Màster (TFM), centrat en l’anàlisi de les xarxes socials (especialment TikTok i Instagram) i el seu impacte en la construcció d’identitat i desigualtats de gènere entre adolescents. El projecte parteix d’una metodologia mixta i s’ha articulat a través d’una anàlisi de qüestionaris a l’alumnat i entrevistes a professorat de secundària. El seminari ha estat un espai clau per anar repensant els objectius, la coherència interna i la fonamentació del treball.

Una de les primeres accions rellevants del procés va ser la definició clara del problema de recerca i els objectius específics. Tenia clar que volia investigar l’experiència digital de l’alumnat des d’una perspectiva crítica, però va ser a partir del treball de revisió bibliogràfica que vaig poder concretar millor els enfocaments teòrics i metodològics que ho sustenten.

Inspirada pels criteris de qualitat que proposen Boote & Beile (2005), vaig posar èmfasi a situar el meu TFM dins un debat actual i multidisciplinari, que combina educació, sociologia i estudis de gènere. Vaig construir el marc teòric partint d’un nivell general —alfabetització digital, desigualtats socials, adolescència— fins arribar a l’impacte específic de les xarxes socials en la reproducció d’estereotips i la socialització de gènere. Vaig tenir molt en compte la necessitat d’incloure fonts contrastades, recents i diverses: tant informes institucionals (com els de la UNESCO o la Fundació Bofill) com literatura acadèmica internacional.

La reflexió sobre el text de Rapanta (2023) em va ajudar a millorar l’estructura argumentativa i la claredat de la redacció. He intentat que el text sigui coherent, amb transicions clares i una redacció fluida. Tot i això, una de les dificultats ha estat evitar la repetició de continguts o la sobrecàrrega de cites. He après que una bona revisió teòrica no és només un recull, sinó una posició intel·lectual sostinguda i connectada amb l’objectiu del treball.

Durant el procés, he après a revisar amb esperit crític alguns apartats que havia escrit inicialment però que no afegien valor al fil argumental. L’exercici de llegir i comentar altres treballs (com la tesi analitzada al llarg del semestre) m’ha ajudat a detectar fragments redundants, estructures poc funcionals o l’excés de generalitzacions. Un aspecte que he volgut treballar especialment és el llenguatge inclusiu i precís, en coherència amb el tema del TFM.

En relació amb la metodologia, la lectura del text de Bennett et al. (2011) em va fer adonar de la importància de descriure amb claredat els instruments i el procediment, especialment en un treball amb component quantitatiu. En el meu cas, vaig dissenyar un qüestionari digital per a l’alumnat i un guió d’entrevistes per al professorat, validats a través d’una prova pilot. Vaig tenir cura en explicar les condicions d’aplicació, el consentiment informat i les estratègies d’anàlisi.

He integrat recursos visuals com gràfics de resultats i taules de síntesi que ajuden a donar solidesa i llegibilitat a les dades recollides. Així mateix, he afegit un annex amb els instruments i un altre amb taules de resultats, per garantir transparència i traçabilitat.

Un dels punts que m’ha fet créixer com a investigadora ha estat aprendre a justificar les decisions metodològiques i reconèixer les limitacions del meu enfocament. Per exemple, tot i que la mostra és representativa dins el meu context, no permet fer generalitzacions externes. També he detectat la necessitat d’ampliar la perspectiva interseccional en futurs estudis, tenint en compte altres variables com l’origen cultural o la classe social.

Finalment, la plataforma Folio m’ha estat útil per documentar el procés i recuperar reflexions de fases prèvies. Tot i que a vegades la visualització dels continguts és poc àgil, valoro haver disposat d’un espai on articular idees, ordenar lectures i tenir un arxiu viu del TFM.

He complementat el treball amb fonts com:

• UNESCO (2019, 2020, 2021): educació i igualtat de gènere en entorns digitals.

• Instituto Nacional de Ciberseguridad (2023): adolescents i riscos digitals.

• Boote & Beile (2005), Rapanta (2023) i Bennett et al. (2011): guies per a la qualitat acadèmica.

• Dades i informes sobre joventut i xarxes socials a Catalunya.